LLIÇÓ: SUBJECTE I PREDICAT

+ SN subjecte i SV predicat.

 Les oracions estan formades per un SN subjecte i un SV predicat.

El meu germà petit menja pa amb xocolata.

nom

SN

verb

SV
Quina és l’acció?

Qui fa l’acció?

 El SN és la part de l’oració que té com a nucli un nom i que fa de

subjecte. Concorda en gènere i nombre amb el verb del SV.

 El nuclid’un sintagma nominal (SN) pot anar acompanyat d’altres

paraules: els determinants (det.) i els complements del nom(CN).

El meu germà petit

SN

det.

CN.

+

DETERMINANTS:

 Els determinants acompanyen el nom i en precisen el seu significat. Solen

anar-hi al davant i concorden en gènere i nombre.

Tipus de

determinants

El teu
Un
Aquest
Cap

germà

COMPLEMENTS DEL NOM:

 Els complements del nom afegeixen idees o característiques al nom, i hi

solen anar al darrere. Si són adjectius, també han de concordar en gènere i
nombre.

El meu germà petit

SN

det.

CN.

petit
xerraire
de Barcelona
xinès

germà

Tipus de CN

+ Practiquem

 Feu grups de quatre nens i nenes

 Trieu qui comença el joc. Aquest nen o nena ha de dir, en veu alta, un

nom.

 El company o companya de l’esquerra ha de repetir el nom que ha dit I

afegir algun determinant o complement del nom per formar un SN.

 El següent ha de repetir el SN anterior i afegir-hi algun altre element.

Es tracta de construir un SN tan llarg com sigui possible.

 Perd qui s’equivoca en dir una paraula, n’oblida alguna, la canvia o en

diu una d’inadequada.

 Anoteu el vostre SN en un paper per exposar-ho a la resta de grups.

 Amb els SN de la resta de grups penseu un SV per a cadascun.

Els Sintagmes nominals més llargs

+ Practiquem

1.

Inventa’t tres SN i assenyala’n els components.

2.

Afegeix un sintagma nominal als predicats següents:

a)........ té molta capacitat de memòria.

b)……. ha durat més del que ens pensàvem.

c)…….. no troba les seves arracades.

d)......... estudia tota la tarda perquè té un examen.

3.

Copia el següent text a la teva llibreta. Subratlla els SN en blau i els
SV en vermell. Encercla en verd tots el determinants que trobis i en
taronja els complements del nom.

La tardor és una època de canvis. La natura es transforma, canvien els tons

i els colors dels paisatges. Cauen les fulles dels arbres. Nosaltres deixem

la vida pausada i relaxada de l’estiu. Els adults tornem a la feina i els nens

i nenes comencen l’escola.

+ Tipus de determinants

+ Complements del nom (CN)

 El complement del nom pot tenir diverses estructures:

 Adjectiu: concorden amb el nom, és a dir, té el mateix gènere i nombre. Sol

anar darrere del nom.

 Sintagma preposicional: està format per una preposició i un nom. Les

preposicions poden ser: a, amb, de, en, per, per a, sense i sobre.

 que+oració: el nom va acompanyat de que + l’oració.

La bicicleta vermella d’alumini

SN

det.

CN.

nom

vermella d’alumini
CN (adj.)

vermella d’alumini

CN (S. prep.)

La bicicleta que em va regalar el meu avi

+ El subjecte: subjecte el·líptic i

subjecte impersonal.

Com ja heu vist, en una oració cal que hi hagi un SN

subjecte i un SV predicat. Com per exemple:

El meu germà petit menja pa amb xocolata.

SN (subjecte)

SV (predicat)

Quin és el SN subjecte i SV predicat

d’aquesta oració?

Sempre tenen gana, aquestes nenes.

SV (predicat)

SN (subjecte)

+ Però… fixeu-vos en aquest diàleg.

Quin és el subjecte de cada oració?

- Que vindreu al cinema?

- No, al final no vindrem.

- Segur? La pel·lícula és molt bona.

- Estic massa cansada i ells no poden.

- És una llàstima.

- He de penjar. Truquen a l’altre mòbil.

- Però quants mòbils tens?... Hola? Ja m’ha penjat!!

Els subjectes

sempre hi són?

vosaltres

nosaltres

Jo

Això

Jo

Ells

tu

Ella

+

 El subjecte és la part de l’oració que diu qui fa l’acció. És un SN que concorda

en nombre i persona amb el verb. Pot aparèixer al principi, al mig o al final de
l’oració.

 De vegades, el subjecte no apareix a l’oració, però se sap el nom i la persona

del verb: Vindreu al cinema?  Vosaltres vindreu al cinema? Es diu que és
un SUBJECTE EL·LÍPTIC.

 Els verbs de fenòmens meteorològics (ploure, nevar, llampegar...) i el verb

haver no poden tenir subjecte: són verbs impersonals i per tant tenen un
subjecte IMPERSONAL. Per exemple:

Ha plogut tota la nit.

Plou i llampega.

Hi havia una vegada una bruixa.

El subjecte: subjecte el·líptic i
subjecte impersonal.