Raó i emoció

​animal

​ment

​cos

​impuls

​instint

​cervell

​cor

​ànima

​control

​reprimir

​sentir

​raonar

​irracional

​raó

​parlar

​enamorar-se

​passió

​calor

​fred

​espontani

​La persona - què som segons els filòsofs?

La filosofia ha reflexionat, des dels seus inicis, sobre la relació i la importància d'alguns elements que conformen la persona:

​

• emocions

• passions

• sentiments ​

​- racionalitat

​És superior la raó a l'emoció? Cal controlar les emocions? S'han de reprimir? Quina importància té la vida emocional i com afecta a la vida racional?

​La filosofia clàssica

Plató (autor del segle V a.C), considera que l'ànima dels homes és molt més important que el cos, les passions i els sentiments.

Les passions són considerades una mena d'agitació i pertorbació de l'ànima, eapareixen de sobte i ens alteren, destruïnt la serenitat de l'esperit.

​

Així, ​defensa que cal controlar les passions a través de la raó.

​La filosofia clàssica 2

Durant el període hel·lènic, apareixen els estoics, un grup de filòsofs que defensen que l'única manera de ser feliços és exercint un control total de les emocions i passions, no sentir-ne.

Consideren que les coses són com són, i que si ens passen desgràcies, no val la pena perdre el temps en tristeses i consols, millor ignorar aquestes sensacions i afrontar la vida de cara. Som més forts del que creiem, diran.

​La impertorbabilitat de l'ànima

• Els estoics defensen que no ens hem de pertorbar mai

• no hem de tenir passions

• no hem d'expressar el que sentim, ja que ens fa dèbils

• no necessitar res ni a ningú per ser feliços

• s'ha d'entendre que formem par d'un univers molt més gran: cal suportar i renunciar (el destí està escrit i no es pot canviar)

​El cristianisme

El cristianisme equipara les passions al pecat, per tant aquestes s'han de reprimir.​

Tot i així tampoc es basa en la raó, sinó en un sentiment irracional: la fe.​

​La il·lustració

El segle XVIII va ser "el segle de les llums", l'època de la il·lustració.

En aquest moment es pensava que la raó era el més important, poderosa i capaç d'acabar amb els mals de la humanitat.

​"Sapere aude!"

​

​El romanticisme

• El romanticisme reivindica la naturalesa per sobre la civilització; la imaginació i la fantasia davant la raó;

• Defensa l'expressió dels sentiments, les emocions i les passions.

• Sentir és també una manera de saber i entrar en contacte amb el món, de conèixer.​

​La neurociència i la intel·ligència emocional del segle XX-XXI

A principis del segle XX, i com a herència de pensaments anteriors, es creia que la manera de mesurar la intel·ligència de les persones era a través del seu domini de les habilitats com el raonament lògic o matemàtic, la memòria o el domini del llenguatge.​

​La neurociència i la intel·ligència emocional del segle XX-XXI

Però al 1990, dos psicòlegs anglesos, van introduir una nova manera d'entendre la intel·ligència, una visió més àmplia que complementava l'anterior:

​

La noció d'intel·ligència emocional​

​La neurociència i la intel·ligència emocional del segle XX-XXI

La intel·ligència emocional implica el domini de les habilitats relacionades amb :

• la gestió de les emocions

• ​les relacions socials

​Conèixer i saber regular les emocions és fonamental pel nostre benestar físic i mental.

​

​

Consciència emocional

• Reconèixer i identificar les nostres emocions

• Posar nom a les emocions i convertir-les en sentiments

• Identificar les emocions dels altres: l'empatia