1.Ens respectem els uns als altres

Avui en dia podem dir que som iguals perquè tenim els mateixos drets; però som diferents en alçada, sexe, edat, color de la pell, caràcter…​

​

Pensem: com podem definir el caràcter d’algú? La teoria dels quatre elements (aigua, foc, terra i aigua) i les ensenyances mèdiques d’Hipòcrates va portar a considerar que la personalitat humana depenia de l’humor (o substància) que predominava en el cos de cadascú.

Segons autors com Montesquieu, el clima influeix en el nostre caràcter. Per això nòrdics (alemanys, noruecs, finlandesos…) i mediterranis (espanyols, italians…) tenen un caràcter diferent: els nòrdics són més racionals i seriosos; els mediterranis més apassionats i divertits.

​

Una altra teoria va ser la dels biotips, segons la qual, el teu aspecte físic influeix sobre el teu caràcter. Per exemple, si estàs fort, ets agressiu, violent.

​

​1. Iguals i diferents

​

La veritat és que cap persona entra en una classificació concreta. Cadascú és diferent, i aquestes diferències aporten riquesa i proporcionen solucions noves als problemes. Per això hem de rebutjar la discriminació i la intolerància.

La idea que tots els éssers humans som persones i tenim els mateixos drets pot semblar òbvia, però durant molt de temps les coses s’han vist d’una altra manera:​

​

• En moltes societats s’acceptava l’esclavitud, creien que els esclaus tenien menys valor que les altres persones o, fins i tot, que els animals. També estaven dispostos a matar els seus enemics.​

• En l’Antic Règim, els drets de les terres estaven per davant dels drets dels serfs, les persones que les treballaven.

​

Al llarg de la història s’ha anat lluitant pels drets de totes les persones: tolerància religiosa, eliminar els privilegis dels nobles, reclamar la dignitat de col·lectius com ara els esclaus, els treballadors, les dones… Finalment, amb l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, es van reconéixer els drets a TOTS els éssers humans.​

​

​

És evident que les persones que ens envolten pensen sovint d’una manera diferent a la nostra: tenen idees polítiques o religioses diferents, altres gustos, aficions o aspecte físic; però aquestes diferències no es poden convertir en motiu de rebuig, burla o agressió. Si volem que els altres ens respecten, també estem obligats a correspondre’ls.

​

Ara bé, hi ha algun límit a la tolerància? Hem de ser tolerants amb les idees o actituds intolerants? Les conductes que són incompatibles amb els drets humans no es poden tolerar: el racisme, el masclisme, els abusos o maltractaments…

​

Com castiguem les conductes incorrectes?​

Pensa que si respectem els drets humans, no hem de respondre a la violència amb més violència, ja que ens convertim en allò que volem eradicar. La legislació ens ajuda a combatre els danys que causen els comportaments que podem considerar inacceptables.