INSTRUMENTS PERCUSSIÓ

És un instrument musical membranòfon de la família de percussió. S'usa habitualment en plural, timbales, ja que solen tocar-se en grups de com a mínim dues o més timbales, en la que cada timbala executa una nota determinada de l'escala musical.

El bombo és un instrument musical de percussió, membranòfon, consistent en un tambor gros que es colpeja amb una maça, produint un so greu d'afinació indeterminada. És utilitzat a la banda, a l'orquestra simfònica. La seva funció principal, en qualsevol formació, és la de marcar els temps forts i de vegades fa de baix. També s'utilitza per produir efectes sonors especials com imitar trons, trets o similars.

És un instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau. Els plats poden tocar-se fent-ne xocar un contra l'altre o bé amb varetes metàl·liques, baquetes o maces. El seu so depèn, a més de la tècnica emprada per a fer-los sonar, de l'aliatge de què estan fets i de la seva mida.

És un instrument musical membranòfon derivat del tambor militar.

Ambdues cares del tambor estan tancades amb membranes i la inferior és travessada per una faixa de cordes metàl·liques tibades, anomenades bordons.  El timbre varia segons quin sigui el material de construcció, i el to segons l'amplada i tensió. Es toca amb baquetes de fusta o amb escombretes metàl·liques.

És un instrument de percussió de so definit, identificat com a idiòfon segons la història de la classificació dels instruments musicals. Les làmines es troben dipositades en una estructura, normalment de fusta, que manté les làmines a l'aire perquè el seu estat de vibració no sigui interromput. Diferència del xilòfon: l'intèrpret pot controlar la duració de les notes mitjançant un pedal.